diumenge, 1 de maig de 2016


EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
CAST, University of Bologna, Rimini
LABPATC, University of Barcelona
Fondazione Federico II
European Institute of Cultural Routes

Stakeholder networks: cooperation, creativity and innovation

Thursday 29 and Friday 30 September 2016, Paris

Conference organized as part of the HECTOR project
(HEritage and Cultural Tourism Open Resources for innovative training schemes related to the Cultural Routes of the Council of Europe)

The Council of Europe’s Cultural Routes programme was implemented in 1987 to discover not only “significant” cultural properties, but also those situated in lesser-known regions with little or no tourism. Its objective is to address European identity in all its different forms. Cultural routes have always played an important role in cross-border cultural cooperation by promoting sustainable cultural tourism. These projects “anchored” on European soil offer travellers a new vision of Europe through shared themes.               

Each European cultural route is made up of a network of properties and sites that promote cultural, educational, heritage and tourism cooperation projects that are continually evolving. The routes have enormous potential for collaboration at all levels (Moulin and Boniface, 2001)[1]. Located in several Council of Europe states, the routes form multidisciplinary themed networks that have a legal structure and must operate democratically and effectively at different scales.

Governance tools were created to ensure the participation of all route stakeholders. This governance model can be defined as a new type of collective decision-making through partnership conventions between the public and private sectors and civil society (Dredge, 2006)[2]. It is a notion of governance that applies to the networking strategies of the Council of Europe’s Cultural Routes at the local, regional, national, and European level. This governance structure attempts to describe a transformation that alters traditional styles of government at all levels, Its central objective is to form stakeholder networks that promote cooperation planning (Tinsley and Lynch, 2001)[3]. This collaborative approach has become necessary to tackle the complex subjects that institutions cannot resolve on their own.

Cultural tourism is an activity that lends itself well to the analysis of governance processes. It is, by definition, a transversal field as its development requires support from multiple sectors which, while working towards the same goal, have different and sometimes contradictory logics. Therefore, a cultural route involves establishing a set of relationships in network form between the different stakeholders, who are sometimes highly diverse.

Cultural tourism can be a significant factor in territorial dynamics, but proper coordination between the numerous actors involved is necessary. Some cultural tourism projects are carried out without the involvement of regional actors, but this can jeopardise the sustainability of the project.         

What obstacles do Route members face during networking? How do they adapt to new forms of governance? What solutions do they find? To what extent do the cultural routes meet the expectations generated during their creation?

This conference sets out to analyse new governance practices in the Council of Europe’s Cultural Routes in all their various aspects, such as territory, culture, tourism, sustainability, and innovative approaches to research, education, training and youth. It also aims to give participants the opportunity to exchange inter-sector practices and methods of cooperation that may form part of a cultural route and, more particularly, of cultural tourism.

What methods can researchers implement to analyse these governance practices?

The conference is part of the HECTOR project (HEritage and Cultural Tourism Open Resources for innovative training schemes related to the Cultural Routes of the Council of Europe) funded by the Erasmus+ Key Action 2 programme. It is designed to support the development and dissemination of best practices and innovative approaches for training, heritage and cultural tourism management related to the Council of Europe’s Cultural Routes. 

Conference themes  
  • New forms of governance of cultural tourism and/or cultural routes
  • Creation of cooperation tools and inter-stakeholder participation
  • New challenges in cultural routes management
  • Innovative practices in cultural routes-related cultural tourism management
  • Participation of universities and academia in cultural routes governance
  • Innovative practices and methods in education, training and youth in relation to the cultural routes
(This is not an exhaustive list).

The conference will include sessions of scientific communications in the form of plenary sessions, workshops and round tables bringing together stakeholders and managers of cultural routes.

Submission procedures

Scientific communications
An abstract (500-1000 words) in French or English, presenting the issue, methodology and expected results.

Participation of cultural routes managers in the forum or round table
Presentation of case studies and their issues

Proposals for papers must be sent before 17 June 2016 to the following address: montserrat.crivillers-simon@univ-paris1.fr
Notification of accepted abstracts: 8 July 2016

Conference languages
French and English (simultaneous translation).

Scientific officer
Montserrat CRIVILLERS SIMON, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne, LABPATC, University of Barcelona

Organization committee
Eleonora BERTI, European Institute of Cultural Routes
Montserrat CRIVILLERS SIMON, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne, LABPATC, University of Barcelona
Maria GRAVARI-BARBAS, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Alessia MARIOTTI, CAST, University of Bologna, Rimini
Cécile RENARD-DELAUTRE, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne 
Jordi TRESSERRAS JUAN, LABPATC, University of Barcelona

Scientific Committee
Eleonora BERTI, European Institute of Cultural Routes
Jacinthe BESSIERE, University of Toulouse 2
Peter BURNS, University of Bedfordshire
Lorenzo CANTONI, USI Università della Svizzera italiana
Jean-Michel CHAPUIS, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Francesca COMINELLI, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Fiorella DALLARI, CAST, University of Bologna, Rimini
Géraldine DJAMENT, SAGE, University of Strasbourg, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Edith FAGNONI, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne, Paris-Sorbonne  University VI
Emmanuelle GEORGE-MARCELPOIL, IRSTEA, National Research Institute of Science and Technology for Environment and Agriculture
Maria GRAVARI-BARBAS, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Malte HELFER, University of Luxembourg
Sébastien JACQUOT, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Wided MAJDOUB, University of Sousse
Yoel MANSFELD, University of Ha
Alessia MARIOTTI, CAST, University of Bologna, Rimini
Cécile RENARD-DELAUTRE, EIREST, Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne
Mike ROBINSON, University of Birmingham
Habib SAIDI, IPAC, Université Laval
Jordi TRESSERRAS JUAN, LABPATC, University of Barcelona
Anna TRONO, Università del Salento
Noël SALAZAR, KU Leuven
Maria Dolors VIDAL CASELLAS, Universitat de Girona

[1] Moulin, C., & Boniface, P. (2001). “Routeing Heritage for Tourism: making heritage and cultural tourism networks for socio-economic development”, International Journal of Heritage Studies, Vol. 7, no. 3, pp. 237-248.
[2] Dredge, D. (2006). Policy networks and the local organization of tourism. Tourism Management, 27, pp 269-280
[3] Tinsley, R., & Lynch, P. (2001). Small Tourism Business Networks and Destination Development. International Journal and Hospitality Management, 20(4), 367-378.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Barcelona: el turisme cultural i creatiu

Vitrall Palau del Baró de Quadras - Montse Crivillers
El turisme cultural i creatiu permet fer rentable social i econòmicament una part important de les inversions públiques que es realitzen. Per tant, és important tenir en compte que el turisme no és una qüestió aliena al creixement de la mateixa ciutat. El turisme s’ha convertit en un dels components estratègics i funcionals del mateix model de desenvolupament de la majoria de les ciutats del món.
Barcelona participa plenament en el turisme cultural. La ciutat s’ha convertit en escenari turístic, en la qual la seva oferta global passa a ser incorporada en el consum dels seus visitants. En aquest context, la cultura i els seus intangibles esdevenen un ingredient molt important del conjunt de la oferta turística de la ciutat. Hi han diverses tipologies de turisme cultural que tenen a veure amb aspectes com el paper de la cultura en la presa de decisions a l’hora de visitar una destinació. Hi han tres categories diferents de producte com són el patrimoni, el patrimoni més les arts i l’últim el patrimoni més les arts i més les indústries creatives. Els pobles acostumen a oferir patrimoni cultural i escassa oferta d’arts visuals i escèniques o indústries creatives. Respecte a les grans ciutats la seva oferta se centra en el patrimoni cultural, les arts visuals i escèniques i les indústries creatives. Per tant, la ciutat integra la majoria de les ofertes culturals existents i que poden ser decisives pels visitants quan han d’escollir una destinació.

Desglossant l’oferta cultural de la ciutat en temes urbanístics i monumentals, Barcelona compta amb un ric llegat que està distribuït al llarg del paisatge urbà. Un total de 5 conjunts i 9 béns catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO constitueixen una part important del gran atractiu de la ciutat. Gaudí, representa tot un símbol de la creació arquitectònica modernista de la ciutat i la seva obra s’ha convertit amb el pas dels anys, en un emblema de la imatge turística de la ciutat, reconeguda per tots els seus visitants. Més enllà de l’oferta arquitectònica i monumental, Barcelona, té una àmplia xarxa de museus i sales d’exposicions molt visitades. Al conjunt de béns culturals de la ciutat, cal sumar-hi l’oferta d’equipaments relacionats amb el món musical com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o l’Auditori. En l’àmbit de les arts escèniques destaquen equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, o el Teatre Lliure, entre d’altres. No cal oblidar, la vessant festiva de la ciutat que integra una varietat d’esdeveniments tradicionals, lúdics i culturals. A Barcelona es produeixen una gran quantitat de manifestacions culturals, creades per agrupacions i públics molt diversos que enriqueixen el ventall de propostes lúdiques de la ciutat.

Per altra banda, en els últims anys hi ha hagut un augment del turisme creatiu, complementari al turisme cultural més orientat a la visita d’indrets amb interès patrimonial. El turisme creatiu es caracteritza per la realització, per part del visitant, d’activitats artístiques i creatives en el seu lloc de destí. La ciutat de Barcelona ha estat capdavantera en la recepció d’aquesta nova oferta turística. Els turistes creatius busquen connectar amb els creadors de la ciutat, per mostrar el seu talent i alhora descobrir la cultura local. El resultat és la creació d’un cercle creatiu d’intercanvis molt fructífer culturalment.

En definitiva, les institucions han de continuar apostant per la innovació econòmica, social i cultural per atraure inversió, talent i turisme i poder ser competitius en el món global. Els valors tangibles i intangibles que representen la cultura i l’estil de vida barceloní són elements de l’oferta de la ciutat que permet ser una atracció per la pròpia classe creativa i aquesta a la vegada, és un recurs estratègic pel desenvolupament del turisme cultural i creatiu.

diumenge, 21 de juliol de 2013

Curso de Extensión Universitaria. "Diseño y gestión de rutas e itinerarios culturales"

La Universitat de Barcelona inicia un Curso Universitario en Diseño de Rutas e Itinerarios culturales (6 créditos ECTS) dirigido a gestores y profesionales del sector cultural, ambiental y turístico interesados en el tema. El programa se realizará en un formato semipresencial con una semana presencial de intercambio de experiencias y visitas en Barcelona durante el mes de enero de 2014.

La coordinación del programa formativo se realizará desde el LABPATC Laboratorio de Patrimonio, Creatividad y Turismo Cultural de la Universitat de Barcelona y la red IBERTUR y se cuenta con la colaboración del Instituto Europeo de Itinerarios Culturales del Consejo de Europa, la Organización de Estados Iberoamericanos y la UNESCO, así como con la colaboración de entes de gestión de rutas e itinerarios culturales.

La Universitat de Barcelona forma parte de la Red Universitaria Europea de Itinerarios Culturales. Este curso es un módulo piloto promovido por esta red en el marco del Acuerdo Parcial Ampliado entre la Unión Europea y el Consejo de Europa. También colabora activamente a nivel internacional en este ámbito a través de la Cátedra UNESCO / Red UNITWIN “Cultura, Turismo, Desarrollo”.

La lengua del curso es el español aunque hay previstas sesiones en inglés en las sesiones presenciales. Los proyectos finales se podrán realizar en catalán, español, francés, inglés, italiano o portugués. Es posible optar a realizar prácticas profesionales no remuneradas en proyectos de rutas e itinerarios culturales.

La duración total del curso equivale a 150 horas y el coste del mismo es de 700 euros.

Fechas clave:

* Matriculación: desde el 15 de julio al 15 de octubre de 2013
* Fechas de realización del curso: desde el 11 de noviembre de 2013 al 31 de marzo de 2014.
* Trabajo previo de lecturas: 11 de noviembre de 2013 - 12 de enero de 2014
* Semana presencial: 13-18 de enero de 2014
* Período de realización del trabajo final: 19 de enero - 31 de marzo 2014
* Entrega del trabajo final: 31 de marzo de 2014

Enlace: http://issuu.com/jorditresserras/docs/curso_extensi__n_universitaria_-_di/1


dijous, 6 de juny de 2013

Necessitats formatives del sector turístic

El 5 de juny ha tingut lloc a la seu del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya la presentació de l’estudi sobre les necessitats formatives del sector turístic. Aquest informe és fruit d’un encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya i s’emmarca en el procés de renovació del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya.

L’objectiu d’aquest estudi és analitzar la importància de la formació en el sector turístic des de la perspectiva  del valor que atorguen les empreses turístiques a la formació de què disposen les persones que treballen en aquest sector. Aquest anàlisi s’ha centrat en 5 àrees turístiques que comprenen les activitats de restauració, allotjament, transport, intermediació turística i activitats d’oci i entreteniment. 

En primer lloc s’ha elaborat un mapa de les ocupacions del sector turístic a partir de l’anàlisi de les dades estadístiques. A continuació s’ha analitzat l’oferta formativa en l’àmbit del turisme. Un altre capítol fa referència a la demanda de formació de les empreses del sector turístic després de l’anàlisi d’una enquesta feta a 430 empreses amb la finalitat de conèixer el valor i la demanda de formació per part de les empreses turístiques. A partir d’aquestes dades s’ha fet una aproximació a l’encaix entre l’oferta i la demanda formativa i també s’inclou les fitxes de les ocupacions del sector turístic elaborades amb tota la informació que conté l’estudi. Finalment hi ha un apartat de consideracions i recomanacions.

Aquest últim apartat recull un total de 49 recomanacions i entre les més importants caldria destacar:

  • Impulsar accions de revalorització entre la població per tal d’atraure i retenir talent.
  • Potenciar els serveis d’orientació acadèmica i professional.
  • Atreure el jovent.
  • Prestigiar les ocupacions del sector.
  • Promocionar un nou sistema retributiu que conjugui salaris amb capacitació i productivitat.
  • Disposar de dades i d’informació, mitjançant una eina estadística estable.
  • Estudiar la relació entre formació i competitivitat.
  • Millorar la informació, promoció i difusió de tota l’oferta formativa a les empreses
  • Establir mecanismes d’actuació davant la sobrequalificació i subocupació.
  • Millorar les competències en idiomes, incidint en els recursos i les metodologies aplicades. 

Podeu trobar l’estudi íntegre en el següent enllaç:

dimarts, 4 de juny de 2013

LABPATC Barcelona international summer school 2013

Del 17 al 28 de juny el LABPATC organitza la international summer school. El laboratori de patrimoni, creativitat i turisme cultural és una iniciativa innovadora promoguda per un grup multidisciplinar de professionals, investigadors, consultors, estudiants de postgrau i doctorands vinculats a la Universitat de Barcelona (UB) amb el recolzament de la xarxa IBERTUR

El laboratori centra la seva línia d’acció en els àmbits del patrimoni, el turisme cultural i el desenvolupament sostenible. Impulsa iniciatives de recerca, formació especialitzada i desenvolupament de projectes en col·laboració amb altres institucions acadèmiques de referència, organitzacions públiques i privades, empreses i organismes internacionals. 

Labpatc Barcelona international summer school 2013 és una trobada internacional per la formació de professionals i la creació d’un espai obert per compartir experiències, bones pràctiques i presentar estudis innovadors i projectes de col·laboració. Està dirigit a professionals d’institucions internacionals, administracions publiques, empreses i organitzacions del tercer sector, i estudiants de postgrau i doctorat.

L’oferta està formada per 4 cursos intensius i 2 conferències gratuïtes.


18 i 19 de juny:
- Défis et tendances du Tourisme Culturel.

20 i 21 de juny :
- Gestió cultural i turística de cases singulars.

25 i 26 de juny:
- La comunidad como protagonista. Accesibilidad e inclusión social en museos y espacios patrimoniales.

27 i 28 de juny:
- Cultural tourism in urban destinations. What makes for success?

Podeu trobar el programa detallat i com fer la inscripció en el següent enllaç:

Labpatc summer school 2013 

diumenge, 26 de maig de 2013

Los itinerarios culturales entre el desarrollo local y la identidad europea

Del 15 al 18 de mayo de 2013 hemos estado en Toulouse al evento “Carrefours d’Europe” cuya temática principal ha sido señalar la importancia de los itinerarios culturales europeos en el desarrollo de una nueva forma de turismo, centrado en el respeto al medio ambiente, las culturas y las poblaciones. La finalidad de estas jornadas ha sido la de promover la cooperación y los intercambios entre los socios de los servicios turísticos y destacar el potencial de esta nueva forma de turismo.
Durante estos días hemos asistido a conferencias, talleres y a diferentes eventos culturales en relación con la semana de Europa en Toulouse. Al mismo tiempo también se ha organizado una exposición sobre las rutas culturales y una feria con stands donde los diferentes itinerarios y empresas podían presentar sus productos.
Toulouse - Montse Crivillers
A través de las conferencias se ha puesto en relieve cómo las rutas culturales fortalecen los valores, el patrimonio común y afirman un sentido de ciudadanía europea. También impulsan el desarrollo económico y social de las regiones a través de la cooperación interregional y el diálogo. Los itinerarios culturales son una herramienta donde cada actor tiene que asumir su responsabilidad, pero a la vez, se han de generar sinergias entre los diferentes sectores implicados para el fortalecimiento de un turismo cultural europeo. Es muy importante la creación de un sistema de evaluación de las rutas para la consolidación de un producto sostenible que implique a la población local. Se tiene que tomar conciencia del valor económico del turismo como generador de empleo. A parte de estas conferencias más genéricas sobre el papel de las rutas culturales en el ámbito europeo también hubo una parte dedicada a la presentación de proyectos y buenas prácticas que permitieron ver como se trabaja para llegar a un mayor número de público.
Conference "Carrefours d'Europe" - Montse Crivillers

Durante los talleres se trataron diferentes temas en función de los intereses de cada actor de la industria turística europea, las organizaciones culturales y los poderes políticos con la finalidad de explorar las oportunidades de trabajar juntos para promover las rutas culturales. Los talleres se dividieron en seis temáticas que pretendían analizar la creación y la gestión sostenible de una ruta cultural, su financiación, las herramientas de promoción y comercialización, el turismo social como vector de desarrollo de rutas, las redes europeas activas dentro de la área del turismo y la cooperación entre la Comisión Europea y el Consejo de Europa para el desarrollo de itinerarios culturales. 

Atelier "Carrefours d'Europe" - Montse Crivillers

Para concluir estos días intensos de aprendizaje y de experiencias compartidas, todos los participantes fuimos invitados a conocer la ciudad de Albi, inscrita en la lista del patrimonio mundial de la UNESCO. Una excelente oportunidad para visitar esta ciudad llena de historia donde hay que destacar su imponente catedral y el museo Toulouse-Lautrec. 

Albi - Montse Crivillers

Los documentos de las jornadas se pueden encontrar en el siguiente enlace: 

Carrefours d'Europe