El diumenge 4 de març s'ha fet entrega dels premis del XXXIV Concurs de Fotografia de la Festa del Pi de Centelles i una de les meves fotografies ha estat premiada amb el primer premi en la categoria color.
 |
| Entrega de premis |
Característiques de la festa
La primera notícia escrita de la Festa del Pi es troba al Llibre d’Administració de la parròquia de Santa Coloma de Centelles l’any 1751, on també es descriu el 1786 una festa pràcticament igual a la d’avui, i que té els seus precedents històrics en ritus precristians vinculats al solstici d’hivern.
 | |
| PRIMER PREMI. El galejador intemporal. Autora: Montse Crivillers |
Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, 26 de desembre, quan un grup de galejadors tria el pi que protagonitzarà la celebració als boscos de la rodalia. L’endemà, els galejadors preparen els cinc ramells de pomes i les garlandes de pa d’àngel i de galetes en forma d’estrella que el dia de la festa es penjaran del pi. Com a última prèvia, el dia 29 l’Associació de Galejadors reparteix la pólvora i els pistons entre els galejadors. Galejador és el que “fa gala” o galeja, és a dir, fa salves amb una arma d’avantcarga, normalment una escopeta, carrabina, fusell o trabuc, antiga o reproduïda, en to festiu.
 |
| Castell de Cent - teies. Autora: Montse Crivillers |
El dia central de la festa és el 30 de desembre, festivitat de Santa Coloma. Les activitats comencen amb la “missa primera”, a continuació de la qual els galejadors es dirigeixen al bosc on, després d’un esmorzar col·lectiu, tallen el pi a cops de destral. Un cop tallat, es col·loca dret, a força de braços, al damunt d’una carreta tirada per un jou de bous que el transportarà fins a la vila acompanyat pels galejadors i entre les primeres escopetades. A les 12 en punt, repiquen les campanes de l’Església Parroquial i es produeix una galejada. Llavors, en mig de descàrregues serrades i traques espectaculars, el pi entra al poble precedit pels galejadors i per una banda de música que interpreta, tota l’estona, el pasdoble “A la Festa”. A la Plaça Major, els galejadors envolten el pi i disparen repetidament les seves armes, en un ritual d’una gran contundència. Després s’inicia la marxa cap a l’Església, mentre els galejadors no paren de disparar les seves armes.Un cop arribats davant de l’Església, el pi és baixat de la carreta i pujat, dret i a pes de braços, per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar a dreta i esquerra mentre es canta la tonada “Ara balla el Pi, sí, sí...”. Acabat el ball, el Pi s’entra a l’Església fins al presbiteri on es lliga per la part inferior del tronc a una corda que baixa del sostre i que, accionada per un torn, servirà per penjar-lo. Abans, però, a la brancada es lliguen els cinc penjolls de pomes amb una garlanda ornamental de pa d’àngel i galetes. Seguidament, el pi és hissat, de cap per avall, damunt del presbiteri fins a l’alçada en què es troba la imatge de Santa Coloma. En aquest moment els galejadors, en un acte de gran emotivitat i sentiment, entonen l’Himne de Santa Coloma. Per acabar, a les set del vespre un grup de galejadors protagonitza una darrera galejada des de dalt del campanar, mentre la banda interpreta per darrera vegada el pasdoble de costum, també des de dalt del campanar.
 |
| Heretant la tradició. Autora: Montse Crivillers |
La festa té un epíleg el dia dels Reis, 6 de gener, quan, a la una del migdia, es reuneixen els galejadors i reparteixen entre ells, el propietari del Pi, la Parròquia i l’Ajuntament, els poms de pomes i les garlandes que penjaven del Pi. Acte seguit despengen el Pi i el treuen fora de l’església, on tothom qui ho vol n’arrenca unes branques i se les enduu a casa, amb la qual cosa finalitza definitivament la festa.
