Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme cultural. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris turisme cultural. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de juliol del 2014

Barcelona: el turisme cultural i creatiu

Vitrall Palau del Baró de Quadras - Montse Crivillers
El turisme cultural i creatiu permet fer rentable social i econòmicament una part important de les inversions públiques que es realitzen. Per tant, és important tenir en compte que el turisme no és una qüestió aliena al creixement de la mateixa ciutat. El turisme s’ha convertit en un dels components estratègics i funcionals del mateix model de desenvolupament de la majoria de les ciutats del món.

dimarts, 4 de juny del 2013

LABPATC Barcelona international summer school 2013


Del 17 al 28 de juny el LABPATC organitza la international summer school. El laboratori de patrimoni, creativitat i turisme cultural és una iniciativa innovadora promoguda per un grup multidisciplinar de professionals, investigadors, consultors, estudiants de postgrau i doctorands vinculats a la Universitat de Barcelona (UB) amb el recolzament de la xarxa IBERTUR

El laboratori centra la seva línia d’acció en els àmbits del patrimoni, el turisme cultural i el desenvolupament sostenible. Impulsa iniciatives de recerca, formació especialitzada i desenvolupament de projectes en col·laboració amb altres institucions acadèmiques de referència, organitzacions públiques i privades, empreses i organismes internacionals. 

diumenge, 26 de maig del 2013

Los itinerarios culturales entre el desarrollo local y la identidad europea




Del 15 al 18 de mayo de 2013 hemos estado en Toulouse al evento “Carrefours d’Europe” cuya temática principal ha sido señalar la importancia de los itinerarios culturales europeos en el desarrollo de una nueva forma de turismo, centrado en el respeto al medio ambiente, las culturas y las poblaciones. La finalidad de estas jornadas ha sido la de promover la cooperación y los intercambios entre los socios de los servicios turísticos y destacar el potencial de esta nueva forma de turismo.

dilluns, 31 de desembre del 2012

Descobrint: La Grande Galerie de l'Évolution de Paris

La Gran Galeria de l’Evolució forma part del Museu Nacional d’Història Natural des del 1889. Als anys noranta esdevé un espai d’exposicions permanents que posen en valor i mostren la diversitat dels éssers vius i l’evolució de la vida a través d’una important col·lecció d’animals dissecats.


dimarts, 18 de desembre del 2012

VIII Jornada de Patrimoni Cultural – La Pedrera



Notre Dame de París - Montse Crivillers
La vuitena jornada de Patrimoni Cultural de La Pedrera ha estat dedicada aquest any als usos del patrimoni vinculats amb el desenvolupament, la seva gestió, la seva relació amb la ciutadania i el turisme sostenible.

La jornada ha començat amb la intervenció de Xavier Cubeles, el qual ha parlat de l’impacte que té el patrimoni i com s’han d’entendre les dinàmiques de distribució. Els actius patrimonials tenen un impacte sobre el desenvolupament social i econòmic dels territoris. Aquest impacte es distribueix en el territori de manera desigual, per exemple, els museus més visitats a Catalunya, es troben a la província de Barcelona i concentren més del 70% del conjunt dels visitants. Per tant, s’haurien de definir estratègies per aconseguir una distribució més equitativa dels assistents en els actius i serveis patrimonials. El repte del segle XXI és captar l’atenció d’una forma més diversificada.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Els museus globalitzats

Després de l’anunci de l’arribada del museu Hermitage a Barcelona i la propera inauguració del museu del Louvre a Lens el fenomen dels museus globalitzats està en plena actualitat. Aquí us presentem un estudi que tracta sobre aquest concepte on es fa una relació d’aquestes franquícies de museus com el Guggenheim, el Louvre, l’Hermitage o el Pompidou, s’analitza la importància de l’edifici i el seu efecte dinamitzador del turisme cultural en les ciutats on s’ubiquen les seves seus.

dimecres, 7 de novembre del 2012

Descobrint: Le musée Bourdelle de Paris

El 1885, Antoine Bourdelle va escollir per viure el barri de Montparnasse en el qual abundaven els talleres d’artistes. Al final de la seva vida, va projectar un museu, de la mateixa manera que va fer el seu mestre Rodin, que pogués conservar la totalitat de la seva obra. És en els mateixos jardins i el taller on va viure i treballar Bourdelle on es poden admirar les seves escultures. El museu allotja un conjunt excepcional d’escaioles, bronzes i marbres de l’artista. L'estudi s’ha mantingut tal i com el va deixar l’escultor i ens remet a l’ambient d’un taller a principis del segle XX.

diumenge, 4 de març del 2012

Primer premi de fotografia - Festa del Pi de Centelles

El diumenge 4 de març s'ha fet entrega dels premis del XXXIV Concurs de Fotografia de la Festa del Pi de Centelles i una de les meves fotografies ha estat premiada amb el primer premi en la categoria color.  

Entrega de premis

diumenge, 8 de gener del 2012

Les Ciutats Creatives

En els últims anys la cultura té un paper important com un element clau en la regeneració de les ciutats, en el desenvolupament econòmic i en la cohesió social. A partir del sorgiment del concepte de ciutats creatives (Richard Florida), la cultura ha passat a ser el punt més important de les polítiques urbanes.

Ciutats esmentades en la Xarxa de Ciutats Creatives
La ciutat s’ha convertit de ser un lloc de producció a un lloc de consum degut a la globalització i a la pèrdua de llocs de treball en la indústria que ha abocat a que les ciutats entressin en competència amb altres ciutats per atraure noves empreses. Per tant, la ciutat es converteix en un producte que ha de ser venut a inversors, empresaris, turistes o nous residents.

dimarts, 27 de desembre del 2011

Franquícies de museus

Els 4 elements més importants de les franquícies es troben en els museus globalitzats:

  • Marca: El museu és un nou element d’atracció en un espai globalitzat, alguns dels més importants a nivell mundial com el centre Pompidou o el Louvre són una marca registrada.

dijous, 20 d’octubre del 2011

L'arquitectura dels museus

L'activitat del museu es troba lligada a la seva pròpia estructura arquitectònica. Els museus es troben generalment ubicats en dos tipus d'edificis, bé en construccions singulars de vella planta, construïdes en un inici per complir una altra utilitat o bé en edificacions de nova planta, construïdes específicament per esdevenir un museu.  

Musée du Louvre - Paris

divendres, 30 de setembre del 2011

El patrimoni i la gestió de públics

Després de l’anàlisi de la gestió de públics d'alguns equipaments i les seves possibles millores, ens trobem amb un fet generalitzat dintre tot l’àmbit de Catalunya on el punt focal de tot centre patrimonial és la conservació d’una col•lecció o un monument. Aquests visió fa que el públic quedi relegat a un segon pla i per tant, el seu coneixement no està entre les prioritats de les tasques de gestió de l’equipament. Tradicionalment, s’ha considerat que la funció principal de tot equipament patrimonial és l’estudi i preservació dels objectes exposats i no ha estat fins als anys noranta que el concepte de públic ha començat a prendre forma i a ser considerat en alguns països com una part de la missió de tot centre patrimonial.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Els museus globalitzats

La societat actual globalitzada ha fet dels museus llocs emblemàtics tant per la seva arquitectura com pel seu contingut. Actualment no només es poden visitar les col•leccions permanents sinó exposicions temporals que atrauen a gran públic, tot tipus d’activitats al voltant d’elles (des de festes, concerts i cicles de cinema fins fòrums de debat i tallers per a nens), serveis (botigues, llibreries, restaurants) i pàgines web cada vegada més desenvolupades. La majoria dels grans museus han potenciat la seva presència a Internet com una forma de trencar les restriccions geogràfiques, atraure a futurs visitants d’arreu del món i fidelitzar el seu interès a través dels seus continguts.
Els museus no es troben exemptes del fenomen de la globalització, sent el seu model paradigmàtic el Guggenheim de Nova York. El Louvre, el Pompidou, l’Hermitage i el Guggenheim de Nova York, estan treballant en operacions arreu del món, tractant de multiplicar les seves seus, Llatinoamèrica, Àsia i els Ermirats Àrabs esperen les seves rèpliques. Es dóna importància a l’arquitectura de grans dimensions i els projectes amb pressupostos molt alts. Ara, Abu Dhabi, en el Golf Pèrsic projecta construir un districte gegant cultural amb arquitectes mediàtics com Frank Gehry, Jean Nouvel, Zaha Hadid o Tadao Ando.
El Guggenheim de Bilbao passarà a la història com a reactivador econòmic i museu globalitzat. Per primera vegada un museu, el Guggenheim de Nova York, va obrir una sucursal (realment una franquícia) en un país estranger i va començar la internacionalització dels museus. Per segona vegada en la història, la primera va ser el Tate-Liverpool i Tate St. Ives, es crea un museu pel creixement econòmic d’una ciutat, quan fins la dècada dels vuitanta els museus es concebien com instruments de difusió cultural.

Aquestes estratègies són financerament costoses, d’un alt risc operatiu i reduïdes possibilitats d’èxit. Alguns fracassos a destacar són el National Centre for Popular Music a Sheffield (UK), el Nagoya/Boston Museum of Fine Arts (Japó), el Contemporany Art Museum KIASMA de Helsinki, l’expansió del Milwaukee Art Museum (USA), o el West Kowloon Cultural Project a Hong Kong i el Pompidou-Shangai (Xina).

En definitiva, aquests nous museus d’art globals s’utilitzen com dinamitzadors locals, autèntics icones per la globalització de les ciutats.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Es pot ser un viatger romàntic en el segle XXI?




Primer exemple: Roma


Els qui ens agrada viatjar influenciats pels primers viatgers, pels grans descobriments del segle XIX, per la literatura i gravats del romanticisme, ens quedem bastant desorientats quan visitem actualment un monument.
La raó? Potser la millor manera de compartir aquest sentiment és explicant el què m’ha passat a Roma fa poc temps.
Una de les ciutats on l’art està present en cada racó, on hi ha representats en la seva magnitud alguns dels períodes més importants de la història de la humanitat .
Una ciutat que hem vist immortalitzada en gravats i fotografies un munt de vegades, com els gravats de Piranesi que es varen fer famosos al llarg del segle XVIII i el XIX i que van va influenciar el romanticisme. Gravats que es podrien considerar com els primers “souvenirs”, i que la gent que feia el “grand tour” portaven de retorn a casa seu. Aquests gravats se’ns han quedat a la retina de la mateixa manera que els esbossos i dibuixos de l’època del romanticisme. Tot això ens ha creat una imatge ideal dels monuments i és aquesta imatge la que cerquem quan viatgem fent turisme cultural.

Volem reviure l’emoció que van sentir aquests primers viatgers quan estaven davant d’un monument, poder imaginar el moment en que varen ser construïts, pensar amb la gent que els van edificar, el significat que cada element podia tenir en el seu moment.

La realitat però quan visitem un monument és molt diferent, recordo per exemple el Coliseu de Roma. Abans d’entrar varem fer molta cua i un cop a dintre tot va perdre la seva màgia. Gent i més gent immortalitzant aquell moment, fotos i més fotos. No podies somiar ni un moment, tot es tornava banal i ens convertíem en simples consumidors de moments. Cada persona té el seu petit espai i moment, cronometrat, en fila índia, dintre un circuit marcat amb el temps suficient per fer el “click” a la seva càmera. Ja ho hem aconseguit! Sortim contents amb el convenciment que ja tenim allò tant desitjat, un record del lloc i el moment somniat. Un instant que només podrem assaborir quan des de casa mirem les nostres fotos. L’únic espai on se’ns permet gaudir.
Aquest sentiment se’m va repetir a molts altres llocs de Roma, quan mirava les escultures als museus vaticans o a la mateixa basílica de Sant Pere entre d’altres. Penso que aquesta desil·lusió no és exclusiva i és compartida per molta gent.
Per altra banda, crec que la cultura s’ha de donar a conèixer i per tant tothom hi ha de tenir accés

Aleshores, com poder continuar sent romàntics en el segle XXI?

Autora: Montse Crivillers