Després de l’anàlisi de la gestió de públics d'alguns equipaments i les seves possibles millores, ens trobem amb un fet generalitzat dintre tot l’àmbit de Catalunya on el punt focal de tot centre patrimonial és la conservació d’una col•lecció o un monument. Aquests visió fa que el públic quedi relegat a un segon pla i per tant, el seu coneixement no està entre les prioritats de les tasques de gestió de l’equipament. Tradicionalment, s’ha considerat que la funció principal de tot equipament patrimonial és l’estudi i preservació dels objectes exposats i no ha estat fins als anys noranta que el concepte de públic ha començat a prendre forma i a ser considerat en alguns països com una part de la missió de tot centre patrimonial.
En un món com l’actual, en què es tendeix a la globalització i on les societats occidentals valoren cada vegada més el seu temps d’oci, la conservació i difusió del patrimoni cultural ha guanyat importància. El públic que visita aquests centres ha de passar de ser un element quasi invisible, a ser considerat com un pilar important de la gestió del patrimoni.
El poder gaudir i aprendre gràcies al patrimoni està a l’abast de cada vegada més persones i aquestes volen una experiència de qualitat, al mateix nivell de les altres ofertes de lleure que els envolten.
És per això que les institucions patrimonials han de ser conscients que els seus públics són heterogenis i que del grau de satisfacció, de l'experiència patrimonial, que aquests puguin obtenir en depèn l’èxit de la gestió global de l'equipament. Els centres s’han d’interessar per recollir dades sobre els seus visitants i per conèixer l’opinió que aquests tenen sobre el seu centre i els serveis que s’hi ofereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada