L'arquitectura dels museus

L'activitat del museu es troba lligada a la seva pròpia estructura arquitectònica. Els museus es troben generalment ubicats en dos tipus d'edificis, bé en construccions singulars de vella planta, construïdes en un inici per complir una altra utilitat o bé en edificacions de nova planta, construïdes específicament per esdevenir un museu.  

Musée du Louvre - Paris

En l’actualitat, l’arquitectura dels museus ha adquirit una gran importància. Les últimes realitzacions que s’han dut a terme a tot el món expressen un interès creixent per aquests equipaments, convertits en llocs no només de conservació, sinó especialment en productors de comunicació i difusió de la cultura.

Centre Pompidou Metz

Centre Pompidou Paris

El panorama actual i el del futur immediat situa als museus en l’epicentre de l’oci cultural. Part d’aquesta atracció massiva del públic ha partit del contenidor entès com a temple, reclam, magatzem, o màquina cultural. Un dels exemples d’aquesta evolució de la tipologia arquitectònica dels museus el trobem en el Centre Pompidou de Paris Inagurat el 1977. Amb la seva construcció es volia revitalitzar el 4t districte de París, una zona deprimida econòmicament i socialment. L’espectacular màquina tubular que van dissenyar Renzo Piano i Richard Rogers va suposar una cop cap a la museologia clàssica, la idea d’una pinacoteca com temple s’esvaïa per deixar pas a una nova plaça pública que era a la vegada mediateca, galeria i reclam arquitectònic. El canvi a l’hora d’incorporar serveis a l’exposició de l’art i el component escultural van caracteritzar aleshores el programa i l’arquitectura de molts dels museus de finals del segle XX.

Guggenheim Bilbao Museoa

Seguint aquesta línia, antigues pinacoteques com el Louvre van incorporar serveis més enllà de les necessitats de la seva col·lecció. Però, sens dubte, el Guggenheim de Bilbao, de Frank Gehry és el més important dels museus reclam. A més d’atraure turistes va transformar la ciutat. L’ideòleg va ser el director de la fundació Solomon R. Guggenheim Thomas Krens, el seu ideal de museu era “un parc temàtic” amb diferents atraccions: bona arquitectura, una bona col·lecció permanent, exposicions primàries i secundàries i altres entreteniments com botigues i restaurants. Més d’una dècada desprès de la seva inauguració, aquesta versió del museu amb ambició turística busca renéixer en ubicacions remotes.

Els museus es converteixen en motors de l’economia generadors de turisme cultural en el moment que adquireixen una elevada visibilitat internacional en els mitjans de comunicació i Internet. Una de les formes per aconseguir aquesta visibilitat global és a través d’un edifici emblemàtic, que es converteixi en icona de la ciutat i a més en icona de la cultura.

Ciutat de les Arts i les Ciències - València

És cada vegada més freqüent l’ús de l’arquitectura com instrument del màrqueting de ciutats, per aconseguir efectes de visibilitat global, especialment en projectes de regeneració urbana. El treball d’arquitectes de renom internacional com Frank Gehry, Norman Foster, Renzo Piano, Santiago Calatrava, Rem Koolhaas o Zaha Hadid per mencionar alguns, constitueixen sempre un punt cridaner o fins i tot controvertit en qualsevol projecte de regeneració d’una ciutat. El fet que l’arquitecte sigui una celebritat no garanteix però que l’edifici sigui capaç de mobilitzar visitants on abans no existia turisme.