VIII Jornada de Patrimoni Cultural – La Pedrera

Notre Dame de París - Montse Crivillers

La vuitena jornada de Patrimoni Cultural de La Pedrera ha estat dedicada aquest any als usos del patrimoni vinculats amb el desenvolupament, la seva gestió, la seva relació amb la ciutadania i el turisme sostenible.

La jornada ha començat amb la intervenció de Xavier Cubeles, el qual ha parlat de l’impacte que té el patrimoni i com s’han d’entendre les dinàmiques de distribució. Els actius patrimonials tenen un impacte sobre el desenvolupament social i econòmic dels territoris. Aquest impacte es distribueix en el territori de manera desigual, per exemple, els museus més visitats a Catalunya, es troben a la província de Barcelona i concentren més del 70% del conjunt dels visitants. Per tant, s’haurien de definir estratègies per aconseguir una distribució més equitativa dels assistents en els actius i serveis patrimonials. El repte del segle XXI és captar l’atenció d’una forma més diversificada.

Seguint en aquesta mateixa línia de la distribució dels visitants i més centrat en el turisme cultural la Núria Galí ha parlat del problema de la concentració espaial en les destinacions turístiques amb tot els inconvenients que aquest fet genera a la població local. La principal conseqüència és la tensió que es produeix entre els turistes i els residents, una relació que segons l’índex d’irritabilitat (George Doxey) es va degradant amb el temps fins arribar a una turismefòbia. Per poder frenar aquesta tendència cal un procés de sensibilització, s’ha de gestionar la diversitat de turistes i l’espai des d’una perspectiva turística coneixent en primer lloc la lògica i les dinàmiques dels visitants.

En Jordi Tresserras ens ha parlat dels diferents labels culturals internacionals que atorguen organismes com l’UNESCO, el Consell d’Europa o la Unió Europea i la importància d’aquestes marques per a donar més visibilitat als destins turístics. Ha presentat un estudi sobre el grau de coneixement de les icones i els labels a la ciutat de Barcelona. Les destinacions turístiques han de ser sostenibles basant-se en la credibilitat, conservació, capacitació, comunicació i comunitat. Hi ha d’haver per una banda una activació patrimonial sostenible i per altra una activació turística.

La jornada ha continuat amb la intervenció d’en Lluís Bonet que ha parlat del flux virtuós en la gestió del patrimoni des d’una visió econòmica. El flux comença en el moment que les institucions patrimonials es generen com a una voluntat dels membres de la comunitat. Aquesta voluntat es transforma en recursos i a continuació hi ha un pas cap a una estructura organitzativa. Tots tenen una missió i aquesta condiciona el tipus d’oferta que si és bona acaba generant demanda. Per tant, un dels aspectes fonamentals consisteix en sensibilitzar la comunitat de referència. A partir d’aquí s’ha avaluat diversos aspectes relacionats amb l’economia del patrimoni. L’oferta patrimonial ha de tenir un desenvolupament sostenible i perquè això sigui possible ens ha explicat el símil del tamboret i que necessita de tres potes perquè s’aguanti. La primera pota és la importància en la preservació del patrimoni, la segona és la qualitat del servei ofert i la tercera fa referència a la comunitat local ja que aquest patrimoni també ha d’estar al servei de la població local. Una gestió integral del patrimoni ha de pensar en aquests tres paràmetres.

La segona part de la jornada ha estat destinada a explicar els nous equipaments que s’estan creant en temps de crisi. En Quim Torra ha explicat el nou centre cultural del Born que s’inaugurarà l’11 de setembre de 2013, any de la celebració del tricentenari dels fets de 1714. El gran protagonista serà el jaciment que servirà per explicar aquest episodi de la història de Barcelona i com es vivia a l’època. A l’equipament hi haurà quatre sales, l’exposició permanent on s’explicarà la Barcelona del 1700, l’exposició temporal, un espai gastronòmic i una sala polivalent. També és pretén que sigui un espai obert i es podrà travessar lliurement i connectarà el passeig del born amb la ciutadella.

La última ponència ha estat a càrrec de Vinyet Panyella que ens ha explicat el projecte de restauració a Sitges del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Museu del Cau Ferrat. S’espera que en un període d’uns dos anys es puguin inaugurar i formin part de la marca d’art de la ciutat. Es vol que el 2015 hi hagi un funcionament a ple rendiment de tots els equipaments. Aquesta marca estarà representada per cinc edificis patrimonials amb un total de 15.000 obres d’art que van de l’art antic fins al contemporani. Els museus de Sitges són uns centres on hi conflueixen variables com cultura, patrimoni, educació, desenvolupament econòmic i turisme cultural.

La cloenda de la jornada l’ha fet en Carles Duarte i ha destacat la importància en la gestió del patrimoni de la cooperació, col·laboració, creació de sinergies i la implicació de la població civil. Per tant, cal sumar forces i recursos i se li ha de donar a la cultura la importància que té. Aquesta jornada ha ajudat a repensar tot allò que fem.