El patrimoni i la gestió de públics

Després de l’anàlisi de la gestió de públics d'alguns equipaments i les seves possibles millores, ens trobem amb un fet generalitzat dintre tot l’àmbit de Catalunya on el punt focal de tot centre patrimonial és la conservació d’una col•lecció o un monument. Aquests visió fa que el públic quedi relegat a un segon pla i per tant, el seu coneixement no està entre les prioritats de les tasques de gestió de l’equipament. Tradicionalment, s’ha considerat que la funció principal de tot equipament patrimonial és l’estudi i preservació dels objectes exposats i no ha estat fins als anys noranta que el concepte de públic ha començat a prendre forma i a ser considerat en alguns països com una part de la missió de tot centre patrimonial.

L'exposició fotogràfica "El nostre patrimoni" de TourisArt inaugura el mes de novembre el nou espai d'exposicions del Centre Cívic Drassanes

Des de primers de juliol són en curs les obres de millora del Centre Cívic Drassanes, situat al carrer Nou de la Rambla 43. Els dos eixos centrals de l'actuació són la instal·lació d'un elevador entre les dues plantes del centre i l'adequació d'un nou espai d'exposicions a la planta baixa.

L’obra al Centre Cívic Drassanes és la primera actuació física que es du a terme en el marc del Pla de Barris del Raval Sud. Fins ara, el projecte d’intervenció integral que, al llarg de vuit anys, impulsarà la millora d’aquesta àrea s’havia començat a desenvolupar amb la posada en marxa de les primeres actuacions integrades en els programes de caire social i amb la redacció d’alguns projectes per a les actuacions físiques.

Els museus globalitzats

La societat actual globalitzada ha fet dels museus llocs emblemàtics tant per la seva arquitectura com pel seu contingut. Actualment no només es poden visitar les col•leccions permanents sinó exposicions temporals que atrauen a gran públic, tot tipus d’activitats al voltant d’elles (des de festes, concerts i cicles de cinema fins fòrums de debat i tallers per a nens), serveis (botigues, llibreries, restaurants) i pàgines web cada vegada més desenvolupades. La majoria dels grans museus han potenciat la seva presència a Internet com una forma de trencar les restriccions geogràfiques, atraure a futurs visitants d’arreu del món i fidelitzar el seu interès a través dels seus continguts.

Els museus no es troben exemptes del fenomen de la globalització, sent el seu model paradigmàtic el Guggenheim de Nova York. El Louvre, el Pompidou, l’Hermitage i el Guggenheim de Nova York, estan treballant en operacions arreu del món, tractant de multiplicar les seves seus, Llatinoamèrica, Àsia i els Ermirats Àrabs esperen les seves rèpliques. Es dóna importància a l’arquitectura de grans dimensions i els projectes amb pressupostos molt alts. Ara, Abu Dhabi, en el Golf Pèrsic projecta construir un districte gegant cultural amb arquitectes mediàtics com Frank Gehry, Jean Nouvel, Zaha Hadid o Tadao Ando.

El Guggenheim de Bilbao passarà a la història com a reactivador econòmic i museu globalitzat. Per primera vegada un museu, el Guggenheim de Nova York, va obrir una sucursal (realment una franquícia) en un país estranger i va començar la internacionalització dels museus. Per segona vegada en la història, la primera va ser el Tate-Liverpool i Tate St. Ives, es crea un museu pel creixement econòmic d’una ciutat, quan fins la dècada dels vuitanta els museus es concebien com instruments de difusió cultural.

Aquestes estratègies són financerament costoses, d’un alt risc operatiu i reduïdes possibilitats d’èxit. Alguns fracassos a destacar són el National Centre for Popular Music a Sheffield (UK), el Nagoya/Boston Museum of Fine Arts (Japó), el Contemporany Art Museum KIASMA de Helsinki, l’expansió del Milwaukee Art Museum (USA), o el West Kowloon Cultural Project a Hong Kong i el Pompidou-Shangai (Xina).

En definitiva, aquests nous museus d’art globals s’utilitzen com dinamitzadors locals, autèntics icones per la globalització de les ciutats.