El patrimoni i la gestió de públics

Després de l’anàlisi de la gestió de públics d'alguns equipaments i les seves possibles millores, ens trobem amb un fet generalitzat dintre tot l’àmbit de Catalunya on el punt focal de tot centre patrimonial és la conservació d’una col•lecció o un monument. Aquests visió fa que el públic quedi relegat a un segon pla i per tant, el seu coneixement no està entre les prioritats de les tasques de gestió de l’equipament. Tradicionalment, s’ha considerat que la funció principal de tot equipament patrimonial és l’estudi i preservació dels objectes exposats i no ha estat fins als anys noranta que el concepte de públic ha començat a prendre forma i a ser considerat en alguns països com una part de la missió de tot centre patrimonial.

L'exposició fotogràfica "El nostre patrimoni" de TourisArt inaugura el mes de novembre el nou espai d'exposicions del Centre Cívic Drassanes

Des de primers de juliol són en curs les obres de millora del Centre Cívic Drassanes, situat al carrer Nou de la Rambla 43. Els dos eixos centrals de l'actuació són la instal·lació d'un elevador entre les dues plantes del centre i l'adequació d'un nou espai d'exposicions a la planta baixa.

L’obra al Centre Cívic Drassanes és la primera actuació física que es du a terme en el marc del Pla de Barris del Raval Sud. Fins ara, el projecte d’intervenció integral que, al llarg de vuit anys, impulsarà la millora d’aquesta àrea s’havia començat a desenvolupar amb la posada en marxa de les primeres actuacions integrades en els programes de caire social i amb la redacció d’alguns projectes per a les actuacions físiques.

Els museus globalitzats

La societat actual globalitzada ha fet dels museus llocs emblemàtics tant per la seva arquitectura com pel seu contingut. Actualment no només es poden visitar les col•leccions permanents sinó exposicions temporals que atrauen a gran públic, tot tipus d’activitats al voltant d’elles (des de festes, concerts i cicles de cinema fins fòrums de debat i tallers per a nens), serveis (botigues, llibreries, restaurants) i pàgines web cada vegada més desenvolupades. La majoria dels grans museus han potenciat la seva presència a Internet com una forma de trencar les restriccions geogràfiques, atraure a futurs visitants d’arreu del món i fidelitzar el seu interès a través dels seus continguts.

Els museus no es troben exemptes del fenomen de la globalització, sent el seu model paradigmàtic el Guggenheim de Nova York. El Louvre, el Pompidou, l’Hermitage i el Guggenheim de Nova York, estan treballant en operacions arreu del món, tractant de multiplicar les seves seus, Llatinoamèrica, Àsia i els Ermirats Àrabs esperen les seves rèpliques. Es dóna importància a l’arquitectura de grans dimensions i els projectes amb pressupostos molt alts. Ara, Abu Dhabi, en el Golf Pèrsic projecta construir un districte gegant cultural amb arquitectes mediàtics com Frank Gehry, Jean Nouvel, Zaha Hadid o Tadao Ando.

El Guggenheim de Bilbao passarà a la història com a reactivador econòmic i museu globalitzat. Per primera vegada un museu, el Guggenheim de Nova York, va obrir una sucursal (realment una franquícia) en un país estranger i va començar la internacionalització dels museus. Per segona vegada en la història, la primera va ser el Tate-Liverpool i Tate St. Ives, es crea un museu pel creixement econòmic d’una ciutat, quan fins la dècada dels vuitanta els museus es concebien com instruments de difusió cultural.

Aquestes estratègies són financerament costoses, d’un alt risc operatiu i reduïdes possibilitats d’èxit. Alguns fracassos a destacar són el National Centre for Popular Music a Sheffield (UK), el Nagoya/Boston Museum of Fine Arts (Japó), el Contemporany Art Museum KIASMA de Helsinki, l’expansió del Milwaukee Art Museum (USA), o el West Kowloon Cultural Project a Hong Kong i el Pompidou-Shangai (Xina).

En definitiva, aquests nous museus d’art globals s’utilitzen com dinamitzadors locals, autèntics icones per la globalització de les ciutats.

Llibre: Això és Catalunya

Us presento el llibre "Això és Catalunya: guia del patrimoni arquitectònic" editat per la Generalitat de Catalunya, en el que podreu trobar dues fotografies meves.

Guia del patrimoni arquitectònic català destinada tant als residents al país com als visitants ocasionals elaborada sobre la base de l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Comprèn els monuments catalans amb declaració d'interès artístic, obres de reconegut valor i els principals museus ordenats per municipis. La informació es complementa amb una presentació sobre la geografia, la història i l'art a Catalunya, i un capítol de rutes aconsellables a través de l'art català.

565 pàg. ISBN 9788439382201
2010. 2a edició
Editat en: Català
Versió electrònica

Entrevista a TourisArt

Entrevista que ens varen fer la revista "El 855" en el transcurs de l'exposició "El nostre patrimoni".

Us esperem a l'exposició de fotografia "El nostre patrimoni"!

Descobrint: Antic amfiteatre anatòmic del Reial Col·legi de Cirurgians de Barcelona

L’edifici de l’antic Col·legi de Cirurgia de Barcelona i el seu amfiteatre anatòmic, un dels més importants i més ben conservats d’Europa, passen desapercebuts actualment. Resulta molt interessant fer-hi una visita ja que és un conjunt espectacular i un dels més importants interiors civils del segle XVIII.

L’amfiteatre anatòmic es troba en el recinte urbà que comprèn els edificis de l’antic Hospital de la Santa Creu en el barri del Raval de Barcelona.
L’edifici de l’antic Col·legi de Cirurgia és una de les peces més importants de l’arquitectura neoclàssica a Barcelona. Aquest edifici, construït amb pedra de Montjuïc, és d’una elegant sobrietat i cal considerar-lo com el primer d’estil neoclàssic de Barcelona.

Construït entre 1762 i 1763, en temps que a Barcelona encara perdurava l’estil barroc, sorprèn per les seves línies neoclàssiques alguns anys abans del palau de la Virreina (1773-75), encara barroc, i dels de la Casa Larrard (1772-78), Palau Moja (1785-90) i Llotja de Mar (1774-1802), representatius del neoclàssic barceloní. Un tal avançament estilístic fou conseqüència de les circumstàncies en què l’obra es produí, desconnectada de l’evolució artística autòctona.
Els detalls ornamentals d’acabament van ser confiats a bons artistes locals que mantenien les tradicions barroques i donaren lloc a una equilibrada convivència del neoclassicisme.

L’edifici està ordenat al voltant de la peça essencial: un gran amfiteatre, totalment circular, cobert per una cúpula esfèrica coronada amb una llanterna. Noms com Servet, Mata, Gimbernat, i Cajal guarneixen la sala conjuntament amb uns elaborats vitralls. L’amfiteatre, amb grades de pedra, s’utilitzava per a classes pràctiques de dissecció anatòmica. A la part alta, una galeria amb gelosies permetia de seguir les pràctiques i operacions als visitants ocasionals. Sota la finestra, damunt l’últim graó de l’escala hi ha un bust de marbre d’en Pere Virgili realitzat el 1777 per Eduard Fontanells. Al mig del saló hi ha la taula de marbre de disseccions, una de les poques que es conserven a Europa, i davant la graderia de pedra hi ha una filera circular de cadires de fusta tallada i daurada d’estil rococó que tallà Llorenç Rosselló, com també el peu de dissecció del mateix artista en col·laboració amb Joan Enrich. Malgrat el reclam visual de tots els elements de l’amfiteatre, no és fàcil aixecar la vista de la taula de dissecció, en forma de safata i amb un forat per l’evacuació de líquids.

Entre els professors que van fer aquí la seva tasca docent cal recordar els noms de Pere Virgili, el gran reformador de l’ensenyament en el segle XVIII, d’Antoni de Gimbernat, anatòmic de prestigi europeu, de Santiago Ramon y Cajal, catedràtic de Barcelona de 1887 a 1892 que va fer aquí els seus treballs bàsics sobre la doctrina de la neurona. El nom de Gimbernat es pot veure gravat darrera d’una de les cadires de fusta tallada d’estil rococó.

Quan, l’any 1843, fou clausurada la Universitat de Cervera, el col·legi de Cirurgia es convertí en Facultat de Medicina, que es mantingué aquí fins la inauguració de l’Hospital Clínic, l’any 1907. Durant un temps fou Escola de Magisteri i l’any 1929, l’edifici va ser cedit a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, que l’ocupa actualment.


Antic amfiteatre anatòmic
SALA GIMBERNAT
Segle XVIII
http://www.ramc.cat/


Visites:
Visites lliures: Dimecres al matí de 10 a 12 hores.
Visites de grups a hores convingudes
Carrer del Carme nº 47. 08001 Barcelona
Telèfon: 93 317 16 86
E-mail: secretaria@ramc.cat

Direcció:

Mostra un mapa més gran


Podeu veure més imatges en el següent enllaç:

Imatges a Flickr